15/2/09
Mòdul 3: treball a partir d'un extret d'un video musical
Video musical: “Negre i blanc” (Black or White) cançó de Michael Jackson. Concretament el fragment final, quan varies cares es van transformant per fusió entre elles en d’altres de diferents.
Sinopsis
El video musical “Negre i blanc” (Black or white) va ser transmès el 14 de novembre del 1991. Va ser l’inici d’una nova tecnología en els videos musicals: el morphing, tècnica utilitzada anteriorment en pel·lícules com “Willow” i “Terminator 2”
Va ser dirigit per John Landis, el mateix director de “Thriller”.
Michael Jackson canta envoltat de diferents cultures escena a escena, al final de la cançó diferents persones, com a “caps parlants” es van transformant i segueixen el relat.
Es pot veure al You Tube.
http://www.youtube.com/watch?v=YVoJ6OO6lR4
http://you%20tube/
En els exercicis del mòdul 2 es varen plantejar uns treballs a partir de l’obra de Henri Matisse perquè és un artista que estem treballant a l’aula i que per tant formaven part del temari d’aquest curs. Concretament varem escollir la vessant del retrat, varem escollir obres d’aquest pintor i comparavem les imatges amb els retrats reals dels personatges.
Per aquest motiu voldriem continuar amb el mateix tema i aquesta idea ens va portar a recordar el video de Michael Jackson on es feia un joc amb diferents retrats.
El video ens ha portat a conèixer un terme nou: el morphing. Hem buscat informació i hem trobat diferents programes que ens permeten jugar amb les imatges.
En primer lloc hem recuperat les obres de l’exercici anterior, del mòdul 2, els retrats que va pintar Henri Matisse.
Seguidament hem utilitzat el programa Crazy Talk i amb aquest hem aconseguit donar moviment i veu a aquests retrats.
Amb d’altres programes com Abrosoft Fanta Morph o Face Filter Studio hem fos les imatges del retrat real del personatge amb el retrat pintat per l’artista.
Com vaig valorar després dels resultats en el mòdul 2 hem treballat amb grups molt reduïts (2 alumnes), considero, que són exercicis més indicats per realitzar de forma gairebé individualitzada, el fet d’utilitzar l’ordinador comporta que cada alumne vulgui “navegar” i manipular de manera particular, per compte propi.
Quan hem considerat que el temps ja s’ha acabat hem retrobat tot el grup i hem fet la presentació dels treballs a la resta de companys, on cada alumne parla del seu treball, què ha fet, quin programa ha aplicat, perquè ha escollit aquella obra, qui és el personatge que representa, quines dificultats ha trobat, etc.
L’exercici ha agradat molt a tots els alumnes, utilitzar els recursos TIC sempre és molt agraït. Ha sigut una bona i gratificant experiència.
També ens ha quedat plenament inserit dins la programació d’Educació Visual i Plàstica.
Continuem utilitzant l’obra de Henri matisse com a fil conductor del nostre treball i també seguim amb el tema del retrat, per tant queda plenament integrat dins la nostra programació d’Educació Visual i Plàstica.
Provarem de realitzar el nostre propi video-clip, prenent com a referència el video de Michael Jackson: Black or White.
Els alumnes s’hauran d’anar filmant, solament el seu retrat és a dir treballarem solament el pla mitjà.
Seguidament a l’aula de plàstica podran escollir o fer-se un autoretrat o bé retratar un company, evitant que no quedi cap alumne sense el seu retrat pictòric. Utilitzaran per fer-ho làmines DINA3 i pintures tèmperes o plàstiques. Seguiran les pautes de creació d’un retrat.
Un cop aconseguits aquests retrats els incorporarem a la nostra pel·lícula o video-clip, millor dit, les imatges s’aniran fusionant entre elles, retrat real amb retrat pictòric i després retrat d’un company (noi) amb el retrat d’una companya, i així successivament fins aconseguir acabar la nostra creació visual.
Elr recursos amb els que comptem són:
- Càmera de video
- Diferents programes descarregats d’Internet i que ja hem aplicat anteriorment.
- Aula d’informàtica
- Aula-taller de plàstica.
Sinopsis
El video musical “Negre i blanc” (Black or white) va ser transmès el 14 de novembre del 1991. Va ser l’inici d’una nova tecnología en els videos musicals: el morphing, tècnica utilitzada anteriorment en pel·lícules com “Willow” i “Terminator 2”
Va ser dirigit per John Landis, el mateix director de “Thriller”.
Michael Jackson canta envoltat de diferents cultures escena a escena, al final de la cançó diferents persones, com a “caps parlants” es van transformant i segueixen el relat.
Es pot veure al You Tube.
http://www.youtube.com/watch?v=YVoJ6OO6lR4
http://you%20tube/
En els exercicis del mòdul 2 es varen plantejar uns treballs a partir de l’obra de Henri Matisse perquè és un artista que estem treballant a l’aula i que per tant formaven part del temari d’aquest curs. Concretament varem escollir la vessant del retrat, varem escollir obres d’aquest pintor i comparavem les imatges amb els retrats reals dels personatges.
Per aquest motiu voldriem continuar amb el mateix tema i aquesta idea ens va portar a recordar el video de Michael Jackson on es feia un joc amb diferents retrats.
El video ens ha portat a conèixer un terme nou: el morphing. Hem buscat informació i hem trobat diferents programes que ens permeten jugar amb les imatges.
En primer lloc hem recuperat les obres de l’exercici anterior, del mòdul 2, els retrats que va pintar Henri Matisse.
Seguidament hem utilitzat el programa Crazy Talk i amb aquest hem aconseguit donar moviment i veu a aquests retrats.
Amb d’altres programes com Abrosoft Fanta Morph o Face Filter Studio hem fos les imatges del retrat real del personatge amb el retrat pintat per l’artista.
Com vaig valorar després dels resultats en el mòdul 2 hem treballat amb grups molt reduïts (2 alumnes), considero, que són exercicis més indicats per realitzar de forma gairebé individualitzada, el fet d’utilitzar l’ordinador comporta que cada alumne vulgui “navegar” i manipular de manera particular, per compte propi.
Quan hem considerat que el temps ja s’ha acabat hem retrobat tot el grup i hem fet la presentació dels treballs a la resta de companys, on cada alumne parla del seu treball, què ha fet, quin programa ha aplicat, perquè ha escollit aquella obra, qui és el personatge que representa, quines dificultats ha trobat, etc.
L’exercici ha agradat molt a tots els alumnes, utilitzar els recursos TIC sempre és molt agraït. Ha sigut una bona i gratificant experiència.
També ens ha quedat plenament inserit dins la programació d’Educació Visual i Plàstica.
Continuem utilitzant l’obra de Henri matisse com a fil conductor del nostre treball i també seguim amb el tema del retrat, per tant queda plenament integrat dins la nostra programació d’Educació Visual i Plàstica.
Provarem de realitzar el nostre propi video-clip, prenent com a referència el video de Michael Jackson: Black or White.
Els alumnes s’hauran d’anar filmant, solament el seu retrat és a dir treballarem solament el pla mitjà.
Seguidament a l’aula de plàstica podran escollir o fer-se un autoretrat o bé retratar un company, evitant que no quedi cap alumne sense el seu retrat pictòric. Utilitzaran per fer-ho làmines DINA3 i pintures tèmperes o plàstiques. Seguiran les pautes de creació d’un retrat.
Un cop aconseguits aquests retrats els incorporarem a la nostra pel·lícula o video-clip, millor dit, les imatges s’aniran fusionant entre elles, retrat real amb retrat pictòric i després retrat d’un company (noi) amb el retrat d’una companya, i així successivament fins aconseguir acabar la nostra creació visual.
Elr recursos amb els que comptem són:
- Càmera de video
- Diferents programes descarregats d’Internet i que ja hem aplicat anteriorment.
- Aula d’informàtica
- Aula-taller de plàstica.
Mòdul 2: Programar i experimentar amb la fotografia i el multimèdia
El tema general que es treballarà és El Retrat.
En la programació d’Educació Visual i Plàstica estem treballant a l’escola el projecte interdisciplinar: Henri Matisse.
Els alumnes de 4t d’ESO, que estan realitzant l’optativa de disseny, han creat uns cartells que fan referència a aquest artista, insereixo aquesta activitat de fotografia de la següent manera: l’exercici consistirà en cercar imatges d’aquest autor (Henri Matisse), però centrant-nos, dins els molts camps pictòrics que ell va treballar, exclusivament retrats o autoretrats.
Concretament escollim les següents obres:
1. “La ratlla verda (Mme Matisse). 1905
2. “Derain”. 1905
3. “Autoretrat”. 1906
El següent pas consistirà en buscar les fotografies reals d’aquests personatges:
Mme Matisse: Amélie Parayre
André Derain
Henri Matisse
S’ha treballat amb grups de tres alumnes cada un, els quals han buscat una parella, és a dir, obra pictòrica i retrat real. S’han comparat les dues imatges i hem anat manipulant la fotografia del personatge real amb el Photoshop i el Paint.
Es tractava d’anar canviant la fotografia fins a intentar aconseguir una imatge de caire pictòric semblant al quadre que l’artista va pintar.
El treball s’ha distribuït en 4 sessions:
- 1ª Buscar obres d’ Henri Matisse del tema que ens ocupa.
- 2ª Buscar els retrats reals dels personatges que Matisse va pintar i descobrir qui eren i què varen representar en la vida de l’autor.
- 3ª Manipular les fotografies (Photoshop i Paint).
- 4ª Presentació a la resta de grups del treball realitzats.
Hem utilitzat el Photoshop de manera elemental seguint el següent procés de treball:
Retallar la fotografia eliminant la part que no ens interessa, per tal d’enquadrar la fotografia segons el mateix punt de vista que l’artista va escollir en el seu moment i per assemblar-nos tant com sigui possible a l’obra pictòrica.
Retoquem la fotografia segons nivell automàtic del Photoshop.
Apliquem diferents filtres (artístic, distorsionant, amb el pinzell…) fins aconseguir noves obres de caire més pictòric.
Comparar les diferents parelles aconseguides.
Recursos
- Aula d’informàtica amb connexió a Internet
- Aula d’Educació Visual i Plàstica
- Programes: Photoshop cs2 (versió 9.0) i Saint
- Pàgines Web consultades:
- www.edu365.cat/batxillerat/art/fauvisme/index.htm
- www.aloj.us.es/galba/MONOGRAFICOS/LOFOTOGRAFICO/Contenido.htm
- Blog: nazos.blogspot.com/2006/II/baile-de-sombras_06.html
Malgrat treballar amb grups molt reduïts (3 alumnes), considero, després de l’experiència, que és un exercici més indicat per realitzar de forma individualitzada. És a dir, s’observa que el treball en equip, en aquest cas consisteix únicament en reagrupar treballs individuals, vull dir que el fet d’utilitzar l’ordinador comporta que cada alumne vulgui “navegar” i manipular de manera particular, per compte propi.
El pas d’aplicar diferents filtres i canviar la imatge de la fotografia és un treball creatiu i imaginatiu, per tant cada alumne té la seva pròpia personalitat i els seus resultats, cap alumne vol quedar al marge.
Quan hem considerat que el temps ja s’ha acabat els alumnes s’han retrobat amb el seu grup i hem fet la presentació dels treballs a la resta de companys, també aquesta intervenció és individualitzada ja que cada alumne parla del seu treball, què ha fet, quin filtre ha aplicat, perquè ha escollit aquella obra, qui és el personatge que representa, etc., com a grup es pot arribar a una conclusió final que no deixa de ser un conjunt d’experiències individuals.
11/2/09
mòdul 1
Els tres exercicis són molt simples, una sola imatge que explica molt bé de quin tipus de música es tracta i unes lletres clares però que destaquen pel seu color, el toronja es complementa molt bé amb els colors freds de la imatge, és un contrast. Destaca l’estil de la música “CELTA” per damunt del petit eslogan “Música per viure”. Com bé planteja l’exercici: s’ha d’aconseguir comunicar i no decorar, totes les parts han d’estar ben relacionades i la tipografia integrada a la imatge i fàcilment llegible.
El color escollit és el taronja, com a color càlid i expressiu i que contrasta amb la resta d’imatge.
En el tercer treball és on més apareix l’espai en blanc, gairebé repartit simètricament amb l’espai restant. El pes de les lletres “CELTA”, situades a la part superior de la portada queda equilibrat amb la frase “Música per viure”, situada a la part esquerra i recotzada per la franja difuminada a la part inferior que tanca i equilibra la resta d’espai.
L’ordre de lectura és el mateix en els tres exercicis, ja que tots tres volen comunicar el mateix missatge: destaca el mot “CELTA”, seguidametn l’eslògan i per últim la imatge, tot va lligat.
El color escollit és el taronja, com a color càlid i expressiu i que contrasta amb la resta d’imatge.
En el tercer treball és on més apareix l’espai en blanc, gairebé repartit simètricament amb l’espai restant. El pes de les lletres “CELTA”, situades a la part superior de la portada queda equilibrat amb la frase “Música per viure”, situada a la part esquerra i recotzada per la franja difuminada a la part inferior que tanca i equilibra la resta d’espai.
L’ordre de lectura és el mateix en els tres exercicis, ja que tots tres volen comunicar el mateix missatge: destaca el mot “CELTA”, seguidametn l’eslògan i per últim la imatge, tot va lligat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
